Les instantànies del 13D

15 12 2009

A Corró d'Amunt tenien el local més petit de Catalunya.

A Corró d'Amunt, s'hi estava molt calentó dins l'autocaravana.

Voluntaris de la Garriga, Granollers i l'Ametlla van col·laborar en els comicis de Corró d'Avall

El local de votació de Llerona va ser el Casal parroquial.

A Llerona, el 25% del cens de majors de 16 anys va passar per les urnes.

Amb el 55% de votants, Marata ha estat el poble més participatiu.

(Corró d'Avall) El recompte seguit atentament pels observadors.

Full a full, destrucció de les dades personals registrades durant la jornada.





13D: Crònica del que uns el titllen d’un “dia inútil”

15 12 2009
El president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero ha dit que les consultes populars que milers de catalans hem fet en el dia d’avui no serveixen per res. Un dia inútil.Potser té raó i tot això es cert. Potser tota aquesta feina feta no anirà enlloc. No servirà per res.
Al nostre municipi més d’una trentena de persones hem treballat durant gairebé dos mesos per portar a terme la consulta sobre la independència de Catalunya. Un treball que  ha sigut possible, no només per la gestió d’aquesta comissió organitzadora, sinó també per l’aportació econòmica i desinteressada per part de gent i entitats, així com pel recolzament de voluntaris del nostre municipi i també de municipis propers. I, per damunt de tot, per l´acció de totes aquelles persones que heu fet un admirable esforç per sortir de casa en un dia de fred intens com el d’avui i acostar-vos a votar en qualsevol dels sentits, ja sigui pel SI, pel NO, o en blanc.
Els locals electorals d’arreu del municipi s´han convertit avui en un entranyable punt de trobada per a tots els veïns. El conegut caliu del casal de Llerona, el casal de Marata, amb  les esmolades forques dels pastorets com a decorat de fons, la simpàtica caravana de Corró d’Amunt o l’immens i vistós local de Corró d’Avall. Tots ells han esdevingut, durant tota la jornada, punts de xerrada, de reflexió, de contemplació, d’il·lusions. Molts dels que s’apropaven no només anaven a exercir el vot, sinó que s’entretenien a saludar-se, a parlar, a compartir punts de vista sobre el que estava passant.
Les hores es succeïen i l’ambient s’inundava de surrealisme. Periodistes, càmeres, observadors internacionals, portades al diari francès Le Monde, titulars a la cadena britànica BBC… Un acabava sense saber si tot allò era una estranya festa muntada i decorada per la pròpia gent del poble, si estàvem omplint entre tots una pàgina important de la història del nostre país, si estàvem tots bojos fent quelcom que més d’alguna formació política titllaria d’il·legal… peró, per damunt de tot, la il·lusió. La il·lusió que es reflectia en els ulls d’aquells que s’apropaven a les urnes, d’aquells que dipositaven el vot amb orgull, d’aquells que feien l’immens esforç, si era precís, de tornar a casa a la recerca d’algun document per poder votar -perdoneu les molèsties, només d’aquesta manera es podia legitimar la consulta-.
Potser no sabíem ben bé el que estava passant. Potser era un vot de confiança, un vot cec. Però molts dels votants semblaven sentir a la seva pell la sensació de que, si d’aquí a cinc anys, o potser d’aquí a deu anys, algú utilitzava els resultats de la consulta d’avui per fer un pas més endavant, i gràcies a això s’aconseguís mai la independència de Catalunya, sempre tindríem aquell 13D per donar la tabarra als nostres nets. I això és molt.
Ara fa tot just tres hores que s’han tancat les urnes. L’escrutini ha desvetllat un rotund “sí” a la independència de Catalunya. És evident que som conscients que gairebé només s’ha mobilitzat una part de les persones convocades; les que tenien un sentiment en una direcció concreta. Alguns per motius d’injustícia econòmica respecte l’estat espanyol, alguns per la defensa del perfil cultural del nostre país, alguns per sentiment de nació. En tot cas, la resposta ha estat contundent. Felicitats a tothom, i felicitats també a totes aquelles persones que, tot i sentint profunda desavinença amb la nostra consulta, han exercit un brillant i democràtic exercici de respecte envers ella.
Segons diu el president del govern espanyol, “un dia inútil”… És possible, però quin dia inútil més meravellós.

David Molina

(President de mesa en la Consulta de Corró d’Avall)